1. |
Elogi del camí
02:15
|
|||
|
Ells volen fugir
del patiment però de fet
després es precipiten cap a d’ell.
Vol felicitat
però ignorantment la destrueix
tal i com si fos el seu enemic.
Elogi del camí, elogi del camí.
Res vaig a dir
què no s’haja dit molt abans.
Estes paraules
no faran el bé a ningú.
|
||||
2. |
Amor i redempció
03:41
|
|||
|
Creix l’angoixa en els carrers
L’odi estén per tot arreu
Tenyim de roig el sentiment
I jo solcant la mar del desamor,
mort de tristor.
Policies assassins
Governs despòtics oprimint
Sembla que el límit ja està ací
i jo desfet plorant com un xiquet
En un món paral·lel.
Qui controla el grau emocional?
Qui domina l’art de separar
la palla del gra? lo propi o global?
Concertines esgarrant
la pell dels innocents.
Estats d’Europa criminals
Per moure un dit què ha de passar?
Per qui hem de plorar?
Individu o col·lectiu
moguem les nostres emocions,
al pas que marca el director.
i saps molt bé que està de pell a dins.
No ho vols escoltar.
Qui controla el grau emocional?
Qui domina l’art de separar
la palla del gra? lo propi o global?
|
||||
3. |
No cante per ningú
03:10
|
|||
|
La música trau
la part lluminosa de mi,
trenca la nit,
sura el racó
què potser amaguí per la por.
És un cant què m’allibera.
Jo no cante per ningú.
La font d’aigua què em neteja.
Què alimenta el jo més pur.
La música està,
en una constant mutació,
falsa visió.
Com si el mercat
fos el únic que impera en el
món.
Ens fan putes de l’esperit.
Jo no cante per diners.
I això ho sap molt bé el tauró.
Què es disfressa d’elegit.
La música fa
mostrar d’una forma conscient
tot sentiment,
és més potent
que milions de polítics bregant.
Nosaltres no som titelles,
què hom pot fer moure al seu
gust.
L’ànima és l’únic vehicle
que la música comprèn.
És un cant què m’allibera.
Jo no cante per ningú.
|
||||
4. |
Guanyar i perdre
03:42
|
|||
|
Perds el sol, guanyes la nit.
Perds el cos, guanyes la pau.
Perds la fe, guanya el dolor.
Perds la por, guanya l’amor.
Perds el temps, guanyes cançons.
Perds la son, guanya l’estrès.
Perds el to, guanyes frescor.
Perds l’amor, guanyes foscor.
Tot és relatiu, la vida és misteri.
Colors i emocions, mutilen els dogmes tancats.
Escriu amb l’humor, quadern de bitàcola.
Ni guanyes ni perds, la vida és solcar la mar...
en solitud.
|
||||
5. |
Mare
02:47
|
|||
|
Mare, si et veig patir se’m trenca el cor
i em veig tan incapaç d’obrir-me i dir-te-ho clar.
Mare, la vida t’ha portat disgustos
però tu has crescut a cada pas amb dignitat.
T’he fet patir, sóc molt conscient!
L’orgull s’apoderà de mi.
La melodia ha fet que em quede nu.
Mare, el papà te va deixar a soles.
La vida té plans per a tu inesperats i durs.
Mare, l’amor cap als teus fills i nets
són difícils de commensurar, l’amor total.
Encara així crec que has viscut
tal i com vares projectar.
T’estime tant que ho he de dir cantant.
|
||||
6. |
Estat Genuí
02:27
|
|||
|
D’ella res s’ha revelat.
No ha nascut. Mai ha cessat.
El Samsara no la fa pitjor,
ni el Nirvana, tampoc, millor.
No hi ha res que eliminar.
Ni tampoc res a afegir.
És, senzillament, allò sagrat
contemplant-se en l’espill genuí.
No ha patit mai la il·lusió,
més enllà de la ment conceptual.
Així és la profunditat
d’una ment radical, consciència global.
|
||||
7. |
Impermanent
02:11
|
|||
|
És el vent
què ens mou de forma impermanent.
I ens fa sentir cada moment
que el passat ja no existeix.
Al matí
estranye a l’home de l’espill.
Un cel què mai he vist abans
em deixa penjant d’un fill.
Com fugir
de l’odi i el vell patiment.
Volguera esvair el temps
i el seu violent verí.
Dis-me perquè
la vida és impermanent.
L’amor és un fet fugaç
què haurem d’alimentar seguit.
Com estimar si l’endemà tu i jo som nous?
|
||||
8. |
Mirall de dins
03:07
|
|||
|
És el mirall de dins
La sal que m’erosiona,
El salt penya-segat
el buit d’un demà sempre.
És l’horitzó que em crema,
El fetus desunglat
Fòssil de pell sensible
El sol que es fon a l’alba.
És el balcó de dins
la gàbia sense clau del falciot,
La barana fràgil,
la infinita pista
del ball amb cadenes
Mirall de dins,
mirall de dins,
mirall de dins
|
||||
9. |
Destí primitiu
03:17
|
|||
|
Si saps qui ets
per garantir
que no seràs
un ésser finit.
Quant temps viu?
Si saps on vas
cap al final,
tot és igual
davall la pell.
Quant temps més?
Qui ets hui?
Qui seràs
tu demà?
Dis-me-ho ja.
Sigues franc.
No ho entens
però, saps
que és record.
Dius que ens veurem
junts, tu amb mi,
a un altre temps,
a un sol destí.
Primitiu
No sóc tan diferent.
Porte un clam
ancestral.
Parle de llibertat
antiga i cíclica.
|
||||
10. |
Homenatge anònim XV
06:28
|
|||
|
El teu nom florirà al centre de l’ara.
El teu nom serà pols i remei, flama encesa.
El teu nom convoca i agrupa el jovent.
El teu nom és el nom més sofert i cruel.
Et recordem.
Encenem les minetes de banda de nit.
S’omplen els murs de dibuixos i crits.
Calla tothom perquè passa el teu nom.
Hem celebrat reunions, assemblees del poble.
Et recordem.
Hem d’escriure el teu nom reiterat en els murs
perquè Roma no oblide el qui més ha patit.
Entre tants com patiren l’absurd del poder,
i creixerà com les parres diürnes el sol.
Et recordem.
Posarem el teu nom a la taula, entre els noms
dels afusellats, dels assassinats, i el teu nom
s'encendrà i pujarà molt més alt que la vida
i serà com el rent de la força segura del poble.
Et recordem.
No t’hem aixecat un sarcòfag florit a la via.
Però guardem i vetlem el teu nom irreducte,
el que has patit i el que hauràs esperat,
impacient d'aquest jorn de banderes diverses.
Et recordem.
|
||||
11. |
Imaginem
03:34
|
|||
|
Imaginem que estem lliures
de tota condició moral i
que sols amb l’ànima nua
ens val per compartir la vida.
Imaginem la mort que fora
com una transició existencial.
Potser així estaríem lliures
del patiment intern.
Imaginem l’estima clara
Imaginem el seny i l’autocontrol
Imaginem que als ulls dels altres
veiem els propis ulls.
Imaginem que hi ha silenci,
i que harmonitza el caos al teu voltant,
que amb la mirada i la carícia,
cap paraula cal.
Parla l’animal,
l’animal brutal.
Tot ho ha de cremar.
Tot ho ha d’oblidar.
Començar de nou.
|
||||
12. |
Mentides
03:44
|
|||
|
Cert és que vaig a morir.
Cert és que tots ho farem.
Cert és que els cossos seran devorats pels cucs.
Cert és que vaig a patir.
Cert és, vosaltres molt més.
Cert és que tots volem la salvació de l’ànima.
Cert és que vaig a estimar.
Cert és, també odiar.
Cert és que haurem de morir d’amor infinit.
Cert és que ens distanciarem.
Cert és que vàrem mentir
prometent l’amor poderós què tindrem per algú,
i eixa no seràs tu.
Cert és, vull la llibertat.
Cert és, també les passions.
La resposta arriba quan tens un nou dubte en el cap.
Cert és, vull ser compassiu.
També tindre la raó.
Si hem après és a justificar la major contradicció.
Cert és que ens indignarem.
Cert és, serem uns covards.
Anirem fent-nos xicotets amb el pas del temps.
Cert és que estime a la gent.
Cert és que vull estar sòl.
Cert és que el caldo no s’ha de llevar quan ja has tirat el arròs.
|
||||
If you like Ona nua, you may also like:
Into the Depths of Hell
by Joshua Burnside
Joshua Burnside uses field recordings, drone, delay and spoken-word sample to modernize traditional Irish music.
go to album
Collaborating remotely with 12 songwriters from all over the world, Kim Edgar emerged with a work of striking art pop.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jan 22, 2019
go to album
Reasons for the Dead
by Aisle Knot
Stark, folk-derived songs built on brittle acoustic guitars that conjure the image of a fire burning in the distance on a dark night.
go to album
The Texan sibling indie-folk duo is back with a new album that is filled with sweeping, cinematic tracks.
go to album
The Oh Hellos return with their glorious Southern Texas twang-tinged rock.
go to album
Bandcamp stalwarts Maggie and Tyler Heath return with a brand new album, and for the first time - vinyl!
go to album
